Centre d'estudis
Francesc Figuerola Biscamps
2024
L’autor descriu de primera mà l’activitat pesquera del barri mariner de Torredembarra als anys seixanta del segle passat, centrada en la pesca del peix blau. Amb precisió, ens explica les activitats dels pescadors, des de la preparació de la jornada fins al cobrament de la setmanada, tant les feines en terra com en mar, resultat d’una acurada recerca sobre les barcades i els seus mariners, amb la recopilació d’elements mecànics i tècnics i la nòmina dels que s’hi embarcaven.
Gabriel Comes Nolla
2021
Recull fotogràfic de 108 imatges dels anys 1950 - 1960 de Baix a Mar. Les fotografies estan agrupades per l’activitat que s’hi desenvolupa. Cadascuna té la seva explicació i, si es coneix, també s’identifiquen els protagonistes.
Lluís Català Massot
2021
Aquest llibre forma part del projecte de recerca de la història industrial de Torredembarra al segle XX. Es complementa amb una sèrie de vídeos.
Al llarg del llibre es descriuen abastament les fàbriques tèxtils següents: Cintes Fité (1914- 1971), Cintes Hermen Cortasa (1935-2004), cintes de vellut Francesc Gual Gual (1947-1972), Cintes Lluís Juan Llopart (1958-1972), cintes Maria Assumpció Mercadé Plumed (1961-1972), teixits i brodats Vídua de Francesc Cardona (1921-1936) i manufactures tèxtils Magem (1953-
1965).
Salvador-J. Rovira i Gómez
2017
Comencem amb una introducció general a com era Torredembarra els segles XVI i XVII, la seva estructura demogràfica, els noms més comuns i els caps de casa.
A continuació, es repassen qui van ser els barons de Torredembarra en aquesta època i els representants del senyor i el govern municipal.
El gruix del llibre el formen els grups socials. De cada grup s’anomenen les famílies i les persones concretes que en formen part, començant pels privilegiats – que en el cas de Torredembarra només són els eclesiàstics, donat que no hi ha nobles – continuant per la pagesia, la gent de mar i els menestrals i acabant amb els serveis, comerciants i diversos.
Lluís Català Massot
2016
En aquesta obra es recull la història del ferrocarril a Torredembarra, des de la lluita per aconseguir la línia entre Barcelona i Tarragona a mitjans segle XIX fins els projectes del tercer fil i millores de l’estació de 2015, passant per la construcció de la línia i de l’estació, els conflictes amb els passos a nivell, l’ampliació de l’estació de 1925, la construcció de la doble via, els efectes de la guerra i l’electrificació i automatització dels sistemes.
També es recullen dades del moviment ferroviari, del personal de l’estació i d’alguns incidents i accidents ocorreguts en aquests 150 anys.
Gabriel Comes Nolla
2014
Gabriel Comes retrata l’ambient de taverna amb els seus protagonistes, els pescadors, i les cançons que cantaven. També recull les lletres i les contextualitza a l’època. El llibre s’acompanya d’un CD amb les gravacions fetes per alguns dels protagonistes.
Roger Miralles (URV), Lluís Català (Centre d’Estudis Sinibald de Mas) i Lluís Brullas (Centre d’Estudis d’Altafulla)
2013
Aquesta publicació es va produir conjuntament a una exposició. L’objectiu principal és estudiar i fer conèixer el valor arquitectònic d’alguns edificis construïts a Torredembarra i Altafulla a partir dels anys cinquanta del segle XX, per tal de posar en valor algunes construccions i poder projectar millor l’urbanisme d’aquestes poblacions.
Salvador-J. Rovira i Gómez
2012
Els botiguers, a Catalunya al llarg del segle XVIII, eren comerciants de teixits a la menuda. Els qui comerciaven amb altra mena de gèneres eren els comerciants. Tant els uns com els altres eren persones poderoses en la societat i solien ocupar llocs en el govern de l’ajuntament.
En aquest estudi es repassen els trets biogràfics dels botiguers i dels principals llinatges de comerciants. També es posa de manifest la importància de Torredembarra en el mercat de la comarca, donada, en part, al fet de disposar de duana i poder portar mercaderies de
l’estranger.
Gabriel Comes i Iris Gual
2011
El llibre parteix d’una introducció general de la zona pesquera local per tal de descriure el clima, la platja i el fons marí, dividint la mar dels pescadors en quatre zones delimitades per la fondària i les barres rocoses submergides. De cada zona en fa una descripció ecològica, les pesqueres tradicionals i les senyes.
Lluís Català, Carme Miquel, David Morlà, Joaquim Nolla i Jordi Suñé.
2010.
Aquesta miscel·lània de set treballs referents a Torredembarra des de 1931 fins a 1945 s’ha basat en la consulta dels fons documentals i en fons orals. Els cinc autors han treballat conjuntament, encara que cadascun dels estudis estigui signat només per algun d’ells. Els set estudis són:
Jordi Corbera, Pere Abelló i Iris Gual.
2009.
Llibret submergible on es presenten els animals i plantes més comuns que es poden observar a la platja de Torredembarra amb l’ajut tan sols d’un tub, unes ulleres submarines i una mica de ganes i curiositat. S’hi recullen les vuitanta espècies més representatives de peixos, invertebrats i vegetals. Se n’indiquen el nom científic i el nom comú en català i castellà, i al final hi ha una taula amb la denominació més comuna en anglès, francès i alemany.
Els dibuixos són de Jordi Corbera i els textos de Pere Abelló i Iris Gual.
Iris Gual, Carme Miquel, Josep Gual, Ramon Ferré i Iris Figuerola.
2001.
Aquesta monografia acompanyava l’exposició “Torredembarra des de mar” que es va dur a terme del 9 al 23 de juny de 2001 al Casal Municipal. En ella es donaven unes pinzellades sobre diversos aspectes del nostre litoral en el sentit més ampli: el medi físic, els sistemes vius, els noms dels llocs, els costums d’altre temps, els oficis perduts, els oficis d’ara, el lleure a vora mar, les infraestructures i propostes de futur.
Aquest és un recull sistematitzat d’estudis científics, aportacions personals, vivències, records i propostes de futur al voltant del litoral de Torredembarra.
Gabriel Comes Nolla.
1999.
Gabriel Comes recull el text d’aquest ball parlat que es va representar a Baix a Mar els anys 1924 i 1940. També explica el repartiment dels papers en ambdues funcions i algunes anècdotes.
Iris Gual i Jaume Gual.
1998.
Aquesta guia de classificació de petxines mediterrànies s’ha fet a partir de la col·lecció de Jaume Gual amb fotografies d’estudi de Ramon Robert. Consta de 103 espècies recollides a la platja de Torredembarra, classificades amb criteris filogenètics.
Manuel Crehuet Julià.
1996.
En aquesta obra Manuel Crehuet explica en primera persona la creació i evolució de l’elenc “Grup d’aficionats a l’art”, des de la seva arribada a Torredembarra l’any 1954.
Una per una desgrana les obres que han representat i les persones que ho han fet possible.
Immaculada Cartañà i Josep Ma Martorell.
1989.
Aquesta monografia consta d’una introducció als balls parlats i de la devoció a Sant Bartomeu a la població de Roda de Berà. A continuació explica l’origen del Ball de Sant Bartomeu i la seva evolució des de 1852, que és la primera representació que s’ha pogut documentar, fins el 1964 que es va representar per darrera vegada. També es transcriu el text que d’aquest ball es va fer l’any 1852 i els goigs a Sant Bartomeu. En un apèndix trobem les músiques que acompanyaven el ball.
Josep Bargalló Valls i Rosalia Gras Minguella.
1988.
Després d’una introducció general sobre les festes a Torredembarra, trobem un bloc on s’analitza cronològicament la festa major de setembre any per any, per tal de donar a conèixer el període històric de la segona meitat del segle XIX.
A continuació es fa una caracterització de la festa i es descriuen els elements del seguici popular. Finalment trobem una addenda amb altres festes torrenques.
Secció d’Etnologia i Folklore.
1985. 6a edició 2018.
Rosalia Gras Minguella, Iris Gual Figuerola, Maria Gual Figuerola, Josep Gual Gallofré, Albert Pujol Codina, Núria Pujol Codina, Francina Riambau Farré i Marian Vallmitjana Rico.
Recull de receptes de cuina tradicional.
Josep Bargalló Valls i Montserrat Palau.
1983.
Aquesta monografia consta d’una introducció als balls parlats de la rodalia del baix Gaià i de la devoció a Santa Rosalia. També transcriu el text que d’aquest ball es va fer l’any 1891 i els goigs a llaor de Santa Rosalia de Palerm.
Josep Gual Gallofré. 1985.
Rosalino Rovira Oliver. 1987 (fascímil de l’edició del 1929).
Carme Miquel, Jordi Juan, Roser Guasch, Àngela Llorach i Francesc Pujol. 2002.
Josep Bargalló, Carlos Blanco, Enric Bonan, Gerard Ciuró, Gabriel Comes, Josep Fortuny, Iris Gual, Santi Guasch, Carles Marquès, Joan Martí, Josep Mercadé, Carme Miquel, Joaquim Nolla, Albert Pujol, Magda Soler, Jordi Suñé, Ma Rosa Wennberg i Xavier Zaragoza. 2004.
Lluís Català Massot. 2007.
En cadascun dels 21 volums editats, darrerament amb periodicitat anual, hi trobem gran varietat d’articles (històrics, geogràfics, científics, lingüístics, patrimonials…) escrits per persones associades o col·laboradores. Els articles publicats estan disponibles amb accés obert al repositori col·laboratiu raco.cat gràcies a la col·laboració amb l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.
Treballs
Vols publicar el teu treball amb el nostre Centre?
Consulta les nostres normes de publicació i t'asesorarem en tot el necesari. També pots contactar amb nosaltres directament aquí.