La diversitat biològica, o biodiversitat, és la varietat d’éssers vius que hi ha en un lloc. La biodiversitat apareix com a resultat de l’evolució de les formes de vida dels últims 3.500 milions d’anys, que és l’edat aproximada de l’aparició de les primeres cèl·lules sobre la Terra.
La biodiversitat es pot considerar a tres nivells: genètica, específica i d’ecosistemes.
La biodiversitat genètica o intraespecífica és la diversitat d’al·lels en una mateixa espècie. La variabilitat dels individus d’una mateixa espècie és el resultat, entre d’altres factors, del procés de reproducció sexual. És molt improbable que dos germans siguin idèntics malgrat tenir el mateix pare i la mateixa mare; aquestes petites diferències entre els individus (biodiversitat individual) acaben marcan la diferència a l’hora de sobreviure en una situació marcada per la pressió de selecció. D’aquesta manera apareixen diferències entre poblacions de la mateixa espècie (biodiversitat poblacional) que es veuen afavorides per la selecció en uns ambients o en uns altres. Com que les espècies estan relacionades, també tindran més probabilitat de supervivència les espècies que en depenen, per exemple les que se n’alimenten.
La biodiversitat específica fa referència a la diversitat d’espècies que hi ha en un ecosistema. Aquesta és la biodiversitat per antonomàsia. Quantes més espècies d’organismes formin un ecosistema, més relacions es poden establir entre elles i menor és l’impacte que la desaparició d’una espècie hi pot produir. La biodiversitat específica dóna estabilitat a l’ecosistema.
La biodiversitat d’ecosistemes és la varietat d’ecosistemes que hi ha a la biosfera. Com més gran sigui, és més probable que la vida perduri en el planeta.
Així mateix, la biodiversitat no és uniforme, sinó que varia molt segons la regió. En general la biodiversitat és molt gran a les zones tropicals, on podem trobar moltes espècies diferents formades per poblacions de pocs individus; i disminueix cap els pols, on hi ha menys espècies constituïdes per poblacions molt nombroses.
Al llarg de la història de la vida hi ha hagut èpoques amb molta biodiversitat, seguides d’èpoques amb menys diversitat. Es considera que el 99% de les espècies que han existit a la Terra s’han extingit. En el registre fòssil es poden trobar èpoques de crisis biològiques en les quals es produeix l’extinció massiva d’espècies seguides d’èpoques d’un ràpid augment de la biodiversitat.
A nivell de l’espècie humana alguns estudiosos proposen un quart nivell de biodiversitat que és la biodiversitat cultural. En aquest cas es tracta de la diversitat de sabers, que agrupen cultures, creences, llengües, actituds psicològiques, coneixements científics, maneres d’entendre la vida… En situacions molt adverses, com més gran sigui la diversitat cultural, serà més probable que hi hagi un grup humà capaç de sobreviure.
Tags: biodiversitat
